Fundació Arrels, Creu Roja i Fundació Aspros

Bona nit, la sessió d’avui ha suposat una major presa de contacte amb el Tercer Sector en sentit pràctic, ja que hem pogut comptar amb la presència de dues treballadores socials que exerceixen la seva professió com a part de l’equip tècnic en entitats pròpies del Tercer Sector, com són Arrels – Sant Ignasi, la Fundació ASPROS i la  Creu Roja – La Noguera.

arrelsPrimerament, s’ha fet menció a la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola, la qual va néixer de la comunitat parroquial de Sant Ignasi de Loiola de Lleida, davant de l’arribada de temporers nouvinguts a la ciutat de Lleida per treballar en la campanya de fruita, de manera que a l’estiu de 1993 s’impulsà una campanya d’entrepans perquè aquestes persones poguessin tenir coberta una    necessitat tan bàsica com n’és l’alimentació, resultat tan exitós que la parròquia decidí crear la Fundació per començar a gestionar la problemàtica.

Tractant-se d’un programa de baixa exigència, ja que la majoria d’usuaris han patit molta violència burocràtica pel fet de pertànyer al col·lectiu de les persones «sense llar», concepte més ampli que els «sense sostre», ja que engloba tots aquells individus que no disposen d’un habitatge que reuneixi les condicions mínimes, dels que viuen en espais públics o en cases ocupades, pensions barates, llocs cedits pels amics, etc.

Els diferents programes que ofereix la fundació són:

  • El centre obert (Serveis: Atenció social, sala d’estar, tallers terapèutics, acompanyaments, esmorzar, rober, dutxes, bugaderia, perruqueria, consigna i farmaciola).
  • La Botigueta (Servei d’aliments).
  • El Programa de Reducció de Danys (Servei dirigit als toxicòmans).
  • Reinserció (Programa d’ajut al toxicòman).
  • Acompanyament (Programa ambulatori per a persones en tractament de dependències, persones amb necessitat d’acompanyament de situacions vitals estressants, persones en llista d’espera cap a comunitats terapèutiques, etc).
  • Unitat dependent (Acollida de dones que viuen en situació de privació de llibertat (règim obert) en un pis d’inserció on poden trobar suport bàsic per al seu creixement personal i inclusió socio-laboral).

I disposa d’un equip humà format per:

  • 20 professionals del món social i de l’administració.
  • 153 voluntaris (32 en actiu).
  • 243 persones ateses.

logo_17Per altra banda, s’ha parlat de la Fundació ASPROS, constituïda com a associació l’any 1962 i, posteriorment, com a Fundació el 2005, fundada amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb algun tipus de discapacitat i als seus familiars, centrant-se, sobretot, amb la discapacitat intel·lectual, tractant-se d’una àrea ocupacional diürna de tipus rehabilitador integral els Serveis de Teràpia Ocupacional. Entitat pionera en la realització de programes adreçats a afavorir la inserció social i laboral del col·lectiu dels discapacitats psíquics.

Oferint com a funcions principals l’acompanyament als familiars i la intermediació entre el centre i la família.

  • Intervenció familiar o amb les entitats tutelars.
  • Documentació o tramitació entre la residència i el Departament de Treball, Afers Socials i Família.
  • Documentació legal: per incapacitació legal, testaments…  (Branques del treball social que estan creixent, cada cop més especialitzades: peris, mediadors, departament del departament de socors i emergències, etc.).
  • Elaboració d’informes per a diferents departaments.

Disposant d’un equip format per:

  • 380 professionals (psiquiatres, psicòlegs, dietistes, assistents socials, pedagogs, infermers, logopedes, fisioterapeutes, monitors, treballadors socials, equip mèdic multidisciplinari, etc.)
  • 426 usuaris amb discapacitat.
  • No disposa de voluntaris (a causa de la dificultat de gestió que suposa l’atenció del col·lectiu).
  • 500 socis.

Exposant com a exemple els diferents serveis que s’ofereixen als usuaris que disposin d’una discapacitat psíquica o intel·lectual:

  • Servei prelaboral d’usuaris amb alguna malaltia mental.
  • 5 centres especials de treball.
  • 3 residencies especialitzades (trastorn conducta).
  • Una residencia Casa nostra (complex).
  • 10 llars urbanes.
  • 2 centres de dia.

Captura.JPGFinalment, s’exposà la Creu Roja – La Noguera, de la ciutat de Balaguer, entitat que sorgí vers la idea de Henry Dunant de crear Societats de Socors per ajudar al col·lectiu menys desfavorit, la qual es creà el 1863 per Dunant i quatre ciutadans suïssos més, Moynier, Dufour, Appia i Maunoir, per implicar els principals estats europeus amb la finalitat d’establir acords perquè es pogués facilitar l’atenció mèdica als ferits de guerra, convertint-la amb primera de les gransCaptura organitzacions humanitàries. Creant la Creu Roja Espanyola el 1864 a Madrid, mentre que la implantació de la Creu Roja a Catalunya es va formular el 1872, amb l’obertura de les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró.

Els serveis que ofereix la Creu Roja són:

  • Teleassistència Domiciliària (TAD).
  • Teleassistència Mòbil (TAM).
  • Servei de Localització de Persones (LOPE).
  • Prevenció i Assistència terrestre i aquàtica.
  • Intervenció immediata en emergències (ERIE Intervenció psicosocial i ERIE Rastreig i recerca amb gossos).
  • Salvament marítim.
  • Sensibilització per la salut i els hàbits de vida saludables.
  • Formació.

Pel que fa a les tipologies de col·lectius atesos, hi trobem:

  • La gent gran i les seves famílies.
  • Persones amb dependència.
  • Persones cuidadores.
  • Persones d’orígen immigrant, refugiades i sol·licitants d’asil.
  • Persones sense sostre.
  • Persones amb discapacitat.
  • Infància i joventut en dificultat social.
  • Dones en situació de dificultat social
  • Persones amb drogodependència i exdrogodependents.
  • Persones afectades pel VIH/SIDA.
  • Persones amb dificultats d’accés al mercat laboral.
  • Alumnes i estudiants.
  • Persones desaparegudes.
  • Població analfabeta.
  • Població en general.

Presentant com a projectes:

  • La lluita contra la pobresa (Programa d’Aliments de la Unió Europea, Kits de suport social, Projectes d’atenció a la infància més vulnerable,  Programa de suport d’emergència a l’alimentació infantil, Centres de Mediació Social i espais de reforç escolar, Campanya “Tornada a l’Escola Solidària”, Centres lúdics, educatius i projectes per a la integració social, Campanya de joguines de Creu Roja Joventut, Projectes per pal·liar l’impacte de la crisi entre la gent gran, Programes d’ocupació, Plataforma Humanitària, Punts de Suport a les Famílies , Observatori de Vulnerabilitat).
  • Atenció d’altres col·lectius vulnerables (Igualtat d’oportunitats per a tothom).
  • Infància i joventut (Atenció i sensibilització per un futur millor).
  • Gent gran (Qualitat de vida en la vellesa).
  • Ocupació (Tenir feina és un dret i no un luxe).
  • Formació i difusió (Transmissió de coneixements i valors per a tothom).
  • Salut, Socors i Emergències (Acció i prevenció a parts iguals).
  • Cooperació Internacional (Acció humanitària a tot el món).
  • Drets Humans i Dret Internacional Humanitari (Treball per la dignitat humana).
  • Informació relacionada (Documentació: Cartera de Projectes de la Creu Roja a Catalunya 2011

CapturaPel que fa a la seva organització:

  • 1.168 Membres de l’equip tècnic.
  • 206.252 Membres de l’equip tècnic.
  • 18.668 Voluntaris.

Personalment, l’exposició d’aquestes entitats m’ha tocat la fibra per la vinculació Arrels Sant Ignasi amb l’Església, ja que el seu origen rau en la beneficència i la caritat cristiana. Però, tot i això, penso que moltes vegades menyspreem les tasques que fan aquests tipus d’entitats socials pel fet de tenir en compte el seu origen, les seves arrels, principalment quan estan vinculades amb la institució eclesiàstica. De manera que deixem de donar valor a l’ajut humanitari, als principis bàsics que fonamenten la nostra societat. Per això parlo de l’impacte que m’ha creat, perquè com a éssers socials ens contradiem constantment, debatent-nos entre el que és o no és èticament i moralment correcte, oblidant-nos de la nostra essència socialitzadora que es basa en l’ajut comunitari per garantir el benestar de les persones, en la igualtat d’oportunitats… factors que deixem de tenir presents quan categoritzem, sectoritzem i jerarquitzem els diferents elements que conformen la societat.

Un comentario

Deja un comentario