Sabem dir no?

No sé vosaltres, però jo durant moltes vegades de la meva vida m’he frustrat amb aquest tema, em qüestionava si sabia dir “no”, tot i que era conscient que aquesta paraula de negació, presentada per dues lletres i una sola síl·laba, estava present en el meu vocabulari… però, realment la sabia utilitzar? O millor dit, l’utilitzava quan era necessari? Ja us puc adelantar que no, el fet de dir no em repercutia a la idea que per mencionar-la quan algú necessitava el meu ajut em convertia en una mala persona. Però clar, està bé ajudar als demés, però fins a un punt, no? O sigui, en el moment que una persona abusa de la confiança establerta, del teu càrrec i/o de la teva persona, has de començar a posar límits, ja que sinó es tractaria d’un cicle de favors sense fi. Per tant, encara que m’hagi costat anys prendre aquesta decisió i aplicar-la, saber dir no és necessari; saber dir no és essencial per curar-te en salut i, sobretot, saber dir no, no implica que siguis una mala persona.

Resultado de imagen de no pngResultado de imagen de no pngResultado de imagen de no pngResultado de imagen de no pngResultado de imagen de no pngResultado de imagen de no pngResultado de imagen de no png

Però, per què ens costa tant dir no? Personalment, penso que tal com he comentat abans, té una forta vinculació amb el reconeixement i prestigi social, la qüestió és que ens interessa saber el que pensa la resta de societat de nosaltres i, per això, volem vendre una bona imatge, pensant que el fet de no negar res a ningú ens farà mantenir o pujar el nostre estatus en matèria de reconeixement social, en el que els altres ens percebran com a “bones persones” pel fet d’ajudar. Però… i si la percepció que tenim de la visió dels altres és errònia? I si pensen que som “persones fàcils” per extreure i fer realitat els seus propòsits? No heu sentit mai la frase “de tan bona persona, sembles tonta”? Doncs jo me l’he repetit milers de cops i no només jo, sinó altres persones properes quan els hi contava relats en què em pensava que havia ajudat a certes persones quan aquestes s’havien aprofitat de mi, abusant de les meves habilitats, de la meva confiança o de la meva personalitat cooperativa. Per tant, saber dir és més que necessari, es tracta de la primera passa per assolir la confiança amb un mateix i que la resta et respecti; i dic respectar en el sentit que els altres deixin de tenir la imatge de feblesa respecte al teu caràcter perquè et percebin com una persona amb determinisme, amb personalitat, a la qual no se la pot manipular tan fàcilment.

Tal com esmenta Francisco Saéz en el bloc Facilthings (2018) “no saber dir no es pot convertir en un dels majors enemics de la teva productivitat personal“. Tractant-se d’un fenomen que social força comú, on es sol anteposar la satisfacció d’altres persones en relació a la pròpia, assenyalant que “està molt bé i és inclús admirable quan ho fas de forma conscient i voluntària per les raons adequades” però “no està bé quan inconscientment i gradualment vas deixant de viure la teva vida per viure la dels altres”. Situació que es pot agreujar fins a arribar a circumstàncies extremes en la que es desenvolupi una sensació de buidor emocional mesclat amb un nivell d’estrès elevat que dificulta el desenvolupament personal.

Raons per les quals no diem no:

  • Volem ajudar. Confonem comportament suposadament positius amb altres suposadament negatius. Sembla que negar-se a fer alguna cosa és egoista, mentre que acceptar fer-lo és un acte d’amabilitat, generositat i empatia.
  • Por a ser rebutjats. Volem caure bé als altres, i busquem la seva aprovació. No volem que ens marginin.
  • Respecte als altres. A vegades considerem que, simplement, aquella persona no es mereix un no per resposta.
  • Por a enfrontaments. Volem evitar conflictes innecessaris i mantenir un bon ambient. No volem que una relació es tabalegi com a resultat d’una resposta negativa.
  • Sentiment de culpabilitat. Sovint no ens quedem tranquils quan diem no. Estem constantment castigant-nos a nosaltres mateixos per prendre aquesta decisió, encara que sigui totalment lògica.
  • Por a perdre oportunitats. Pensem que si diem no ara, en el futur no ens oferiran altres coses que sí que ens podrien interessar.

Mentre que com a recomanacions exposa les següents:

  1. Conèixer-nos a nosaltres mateixos, tenint clar els nostres compromisos i prioritats.
  2. Valorar i prioritzar el nostre temps.
  3. Acceptar que el fet de no saber dir no fa que no siguem nosaltres mateixos.
  4. Acceptar i interioritzar que si l’altre individu no ha acceptat la negativa i la relació es deteriora, no es tractava d’una relació sincera sinó interessada.
  5. Es pot negociar davant una demanda abusiva en una relació d’equilibri mitjançant arguments sòlids, sinó es rebutja la petició.
  6. Si a l’hora de prendre la decisió, no tenim clar com actuar, podem endarrerir la decisió per pensar-ho detingudament, buscant argument sòlids per acceptar la petició i, en el cas, que no se’n trobessin, rebutjar-ho,
  7. Hem de dir no d’una forma educada però amb fermesa, demostrant que es respecten els sentiments i opinions de l’altre subjecte, establint límits i expressant el que no ens agrada, per guanyar-nos el respecte.
  8. No inventar excuses, ni donar explicacions, ja que sinó la situació es repetirà constantment.
  9. Abans d’acceptar alguna cosa, hem de pensar amb les implicacions, amb tot allò que comportarà.

De manera que amb aquesta reflexió us volia convidar a reflexionar i a qüestionar-vos sobre la vostra personalitat, llançant-vos com a pregunta “No diuen no perquè voleu o per què no podeu?”. Com ja he comentat, a mi em va costar molt deixar de dir sí per començar a dir no, però us ho recomano, sobretot a totes aquelles persones que creuen que fan un bé, quan en realitat ens acaba perjudicant a llarg termini. Per tant, és important dir no, és necessari i imprescindible, i no pel reconeixement o percepció social dels altres en relació a nosaltres mateixos sinó per un benefici propi, per la nostra salut.

(Dedico aquest escrit en memòria a la sessió que realitzàrem el passat 23 d’abril, on tal com esmenta l’Anna, només uns pocs privilegiats vam poder gaudir d’aquesta experiència mitjançant casos pràctics en els quals havíem de prendre la decisió d’apostar per dir si o no a una petició, i després es comentaven els resultats, sensacions i si sabíem dir no a la vida real).

Enllaços d’interès:

Saéz, F. (2018). Faciltings. “Porqué debes decir no más a menudo, y cómo hacerlo“.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s